odio
Odio las consultas del médico, odio las largas esperas en la sala, odio la música que ponen, odio traerme un libro o algo para hacer y caerme de sueño... odio, una vez dentro de la consulta que tarde aún más en entrar el doctor. Odio la calefacción tan alta en invierno y el aire condicionado tan alto en verano. Odio entrar allí para que me mire la piel y odio salir de allí recetándome nosequé que me va hacer caer la piel. Todo sea por tener un cutis limpio y sano...
Com és que un trocet duna cançó que tagrada hagi de marcar el teu estat dànim? No! No és així! Puc escoltar una cançó trista i estar bé. Les lletres són una part de les cançons i es poden interpretar de mil formes. Llegeix com tu creguis, però no jutgis lestat anímic de laltre! Pregunta-li abans... sóc feliç, i per sort les coses van bé. Per què tant dinterès? No sóc víctima de ningú, ni de res. Les coses ja han passat i sha de viure el present. Perquè sinó estàs vivint en una capsa tancada, que no té sortida, estàs vivint una vida amargada. Cadascú tria el seu camí, o això intenta i aquest no és pas el meu. La meva capsa té sortida i si algun dia no la veig, la construiré amb les meves pròpies mans. Que per això les tinc... i ara sí, ara sé que és el moment.
Per molts cels grisos que hi hagi, sempre hi ha un rajolí de llums de colors que farà qe t`animis, que et donis una altra oportunitat, una clau per aquella porta, un somriure més a dibuixar, més ganes de viure i sobretot de disfrutar!!
Hoy mis bambas dormirán en la ventana, que se aireen, que duerman fresquitas que ya les va bien. Están hechas caldo pero tienen un valor especial y tampoco me voy a comprar otras por el tiempo que me queda. Aunque debería, porque cuando entreno los calcetines son de esos cortos y me roza por la parte de atrás...tengo una herida y todo =(